PENSAMENT

Estem dins un nou paradigma i canvis constants però, això farà que canviem la nostra manera de pensar?

Als nostres inicis com a humanitat es va trobar la manera de comunicar-nos com a essers socials que som i la comunicació era d’una manera oral. Tot passava per aquesta oralitat. Les tradicions i els coneixements que, poc a poc, s’ha anaven construint es feien utilitzant la manifestació oral.  Mica en mica es van veure amb la necessita de recopilar tota aquesta informació. Fent-se necessària la creació d’un sistema de recopilació i comunicació més estable i permanent. Amb l’aparició de l’escriptura l’humanitat va fer un gran pas per deixar una empremta perpètua per a la posteritat. Tota la nostra cultura, com a éssers humans, està reflectida i conserva sobre aquest suport escrit.

Ara estem en un altre punt de inflexió quan apareix el suport informàtic i el món multimèdia. Aquest nou format ha fet canviar moltes coses i, fins i tot, la manera com tenim ara de pensar i recopilar la informació. Hi ha una transformació, una recodificació i han variat els mapes conceptuals que teníem fins ara. Però, això és una senyal per dir-nos  que estem canviant la nostra manera de pensar? Sincerament, crec que no és tant el canvi en la nostra manera de pensar sinó en com utilitzem i cerquem la informació que volem trobar. 

Crec que estem davant un nova adaptació però, aquest cop es fa d’una manera més natural. Fem servir com a base la manera com els nostres processos mentals de recopilació d’informació ja ho estan fent des de fa segles. El que estem canviant és la nostra manera de relacionar-nos amb els nostres pensaments. Ara tot agafa una nova forma més tridimensional i potser és més visual i fàcil d’obtenir. Són unes relacions naturals on tot està interrelacionat. Saps en quin punt comences però mai fins on pots arribar i dins  la nostra ment això és el seu hàbitat natural.

El text: Que és exactament? Perquè estem comparant el text conegut fins ara, com a lineal en front del hipertext.? Perquè sembla que una cosa ha d’excloure l’altre?

 Des dels seus origen la escriptura presenta totes les possibilitats del codi oral, com molts autors afirmem. Podríem dir que el text des dels seus orígens ja eren uns veritables hipertext? Podríem dir que el pas que s’ha fet ara és que tot el seu potencial s’ha posat al descobert i alhora s’ha facilitat gràcies a les noves tecnologies? Ara estem dins una xarxa virtual on tothom i t’he accés i pot dir, afegir i corregir segons la seva opinió i voluntat. Ara el text s’ha fet col·lectiu. La societat que s’ha creat per mitjà de les noves tecnologies en la xarxa a fet trencar els límits físics de la matèria, que fins ara era el paper. La participació de tots, com una mena de coautors, ha obert les portes per crear uns nous itineraris del coneixement i on tots hi podem ser presents. Ara ja no tenim cap excusa per sentir-nos lluny de tot aquest món, o si?

VELOCITAT

Els nous text digitals demanen als nous lectors i escriptors que desenvolupem unes noves habilitats molts cops desconegudes fins ara. S’ha d’entendre com navegar per Internet, pels seus enllaços i poder veure les avantatges i les noves modalitats que tenim al nostre abast, com pot ser el hipertext. Ara s’ha de saber com escriure, que escriure però conjuntament comprendre i saber interactuar amb les noves tecnologies. 

Ara estem davant uns nova modalitat d’escriptura que serà tot un repte. I com la majora dels meus companys a la UOC estem vivíem en la nostra pròpia pell.... Abans amb un paper, un boli i la teva ment anaves molt lluny ....però ara pots arribar encara més lluny amb el  mateix però afegint la xarxa virtual... És una gran eina que ens pot fer arribar a recons que fins ara ni ens podíem imaginar, però com tot requereix un esforç molt gran i més per aquells no hem nascuts dins la era digital com els nostres fills. Ens anem adaptat però costa i molt......

I ara els escrits han de ser concrets, anar directes allò que volem transmetre....la nova xarxa virtual ens fa dir les coses despresa i concretes???? Va tot molt despresa?

Les tecnologies avancen a un ritme que, a la majoria de nosaltres, ens costa seguir. Les anomenem “noves” però el que avui és nou demà ja té una versió millorada i modificada. Tot va a un ritme vertiginós i això ens obliga, com a mínim a intentar seguir-ho. O potser millot dit, mal segui-ho. Perquè tot lo nou per definició ens fa por, ens deixa confosos i no sabem massa cap on anar.

Això mateix passa amb el terme “hipertext” sembla tot molt nou però al 1945 es va començar a gestar tot, i els anys 60 ens trobem amb el terme “hipertext”, donat per Ted Nelson.

I perquè apareix tot això? Potser perquè va arribar un punt on el text imprès presentava unes limitacions físiques que només la informàtica i el món virtual podia fer possible un salt cap una nou concepte i una nova realitat.

L’hipertext ens obre el camí cap a coses noves i alhora desconegudes però que ens ofereixen un seguit de possibilitats que fins ara no ens podíem ni imaginar.

 Estem disponats a entrar dins d'aquesta nova

AVENTURA!!!

Inspiracions

Bon dia!! Després de moltes batalles he aconseguit arribar al principi d'aquesta aventura....obrir un blog!! I ara começa una altre aventura, pensaments, idees....tot allò que està dins nostre i que abans es quedava tancat disn un format limitat ara pot anar per tot el món.....
per això per inagurar aquest blog deixo la imatge d'un lloc que també va significar en el seu món un nou inici, un despertar de la Humanitat.

Estem en contacte.......

Nou blog, in nou recurs recurs més per poder estar conectats internos.