Els nous text digitals demanen
als nous lectors i escriptors que desenvolupem unes noves habilitats molts cops
desconegudes fins ara. S’ha d’entendre com navegar per Internet, pels seus
enllaços i poder veure les avantatges i les noves modalitats que tenim al
nostre abast, com pot ser el hipertext. Ara s’ha de saber com escriure, que
escriure però conjuntament comprendre i saber interactuar amb les noves
tecnologies.
Ara estem davant uns nova
modalitat d’escriptura que serà tot un repte. I com la majora dels meus
companys a la UOC estem vivíem en la nostra pròpia pell.... Abans amb un paper,
un boli i la teva ment anaves molt lluny ....però ara pots arribar encara més
lluny amb el mateix però afegint la
xarxa virtual... És una gran eina que ens pot fer arribar a recons que fins ara
ni ens podíem imaginar, però com tot requereix un esforç molt gran i més per
aquells no hem nascuts dins la era digital com els nostres fills. Ens anem
adaptat però costa i molt......
Sens dubte les coses van molt més ràpid avui dia, i sobretot a través de les xarxes d'internet. Tenim tantes coses per triar i un temps limitat per intentar assumir-ho tot.
ResponEliminaSí, Olga, va tot molt de pressa.
ResponEliminaAl parlar de la manera d'escriure m'has fet pensar com, jo la primera, quan obres alguna pàgina i el text o el disseny ja no et crida l'atenció, la tanques i en cerques una altra. I, el més trist de tot és que, potser, aquesta tenia informació molt més bona que una altra més cridanera a primer cop d'ull.
O, si és un text llarg, però sense estil ni espais entre marges, a on la lectura es fa feixuga, la pots deixar a la meitat
Tens raó. Tot va molt de pressa. Necessitem que tot sigui immediat. I en aquest sentit, la mateixa informació també va molt de pressa. Al cap d'unes hores qualsevol notícia queda obsoleta i en necessitem més que també passen i s'obliden. No sé si això ens porta a una superficialitat de tot allò que ens arriba.
ResponElimina