La ficció hipertextual és una nova forma d'art?

 Dins de l’art podem incloure molts recursos, però sempre hem de tenir clar, que és un vincle entre el públic i la creació. Potser fins ara ajuntar hipermèdia, i art era un tema complexa i difícil. Encara que el problema real podia ser que no hi havia la plataforma adequada per fer moltes coses. La idea ja donada de la unitat textual de l’hipertext que pot estar connectada a altre unitats i que el lector vagi escollin segons la seva decisió, necessitat o gust també es pot donar dins de l’art i la literatura. En els treballs artístics estan involucrats la cooperació amb moltes altres activitats per poder donar un bon resultat. Però el més curiós és que es pot diversificar molt dins de l’art, és a dir, podem trobar noves formes i noves expressions. Per mitjà de la dinamització i la cooperació podem trobar formats d’art molt curiós i sobretot molt participatiu. Seria com estar dins d’una xarxa d’activitats cooperatives on estan involucrades moltes persones i així contribueixen a realitzar una obra d’art però on l’autor no és un artista. Perquè ara, tothom pot ser artista. És un art totalment comunitari. Avui en dia, podem tenir obres d’art que no es tanquen mai perquè poden estar obertes a noves incorporacions present i futures. Ja hem vist com en la literatura s’ha desenvolupat escriptures, fins i tot, experimentals pròpies, per aprofitar els recursos de la hipermèdia i crear noves formes de literatura. Però en tot els formats potser el que s’ha de poder superar, en certa manera, és la nostra mateixa reticència i por de tot lo nou. Les noves formes d’art han de trobar un forat i poder tenir un cert ressò per poder-se desenvolupar. Quan diem que hi ha un art nou portat per l’hipertext implica no sols reconèixer la novetat estètica que porta implícit, sinó la possibilitat que els recursos necessaris per poder desenvolupar aquesta nova forma artística penetrin dins del gran públic i aquest els reconeixi. I estem preparats?

BLOGGER!!!

Soc blocaria!! Avui en dia aquest mot està del tot instaurat dins el nostre vocabulari i de com cerquem les coses. Amb la creació de tots els nous models de comunicació en la xarxa un dels més popularitzats i utilitzats són els blogs. Els usuaris poden generar i publicar les seves pròpies opinions sobre qualsevol tema. És una nova manera de donar informació dins del món digital, on tothom i vol formar part, periodistes, polítics, agents de moda, empreses....Perquè les reflexions personals ara es fan públiques i aquí s’ha trobat un punt per on poder influir als demes internautes. Tot aquest fenomen mediàtic és una gran eina per veure que passa a diferents llocs del món però estar molt a prop i informat a l’instant.

Un exemple molt evident és en el món del turisme. Un l’àmbit on tothom abans de contractar qualsevol servei primer entrar a mirar les diferents blogs. Hi ha milers sinó milions de blogs on pots trobar mil i una experiència relacionada amb el turisme. Fins i tot a Lloret de Mar, el desembre del l’any passat, va acollir un congrés amb blocaries dedicats al tema del turisme. Dins d’una societat on tot es viu i es fa on-line el viatjar és un dels temes més explotats i visionats. Per tant, veiem un altre exemple prou clar i contundent com la nostra vida es va modificant i amb això la nostra manera de interaccionar i per tant la nostra manera de funcionar mentalment.

Paraules a l'aire!!!!

Agafar una lectura i de les primeres coses que veus escrites és: “ Cuando muere un anciano en África es como si se quemara una biblioteca”. M’ha donat molt que en pensar. En molts llocs i no tan sols d’Àfrica, on la tradició impregna tot el seu dia a dia, fins i tot avui en dia en ple segle XXI. Molts dels seus coneixements es passen de generació en generació d’una forma oral, fent que la memòria del seu poble estigui viva i alhora ajuden a fer passar el present i voler mira cap al futur. És una connexió d’aquells persones que han passat per la vida i tenen molt a dir amb aquells que estan començat la vida. Podem, encara avui en dia, veure i escoltar com els més vells del poblat expliquen històries tradicionals i on podem trobar informacions molt valuosos plenes de fets històrics i de costums ancestrals. 

Podem veure com el valor de la tradició i el valor de la memòria estan dins de la paraula evocant uns pensaments portats des de els nostres avantpassats. Podem constatar que la base de la nostra cultura, en general, està feta a base de la comunicació, l’aprenentatge i el diàleg.  Encara que en el món més occidental estem immersos en les noves tecnologies podríem dir que són una extensió més i on es veu la gran necessitat de comunicació que té l’home. Però la idea, potser massa romàntica, d’escoltar històries a la vora del foc encara em sedueix molt i em porta records propers de la meva infantesa. Un foc, un avi i les paraules fluint pel nostre voltant!!! Vells records que avui en dia molts infants costa que tinguin!!!

LLLIBRE ON VAS?

L’hipertext està format per un text amb uns nexes, o millor dit “links”, que ens connecten directament amb altres textos. Tot aquest conjunt forma una xarxa contextual sense un principi ni un final, perquè es pot anar saltant d’un text a un altre sense acabar mai. Com ja hem comentat en altres escrits, amb aquest senzill fet, el que es va aconseguir es trencar amb la linealitat del mateix text.

Ara arribem a un punt que comencem a mirar altres formes, altres maneres....i ens acostem allò que més li agrada a l’home. Crear art de tot allò que té i fa. I en aquest cas crear literatura. Perquè, en definitiva, si entrem dins d’un nou concepte d’escriptura també podem entrar dins el món de la literatura, no tot ha de ser emmagatzemar idees, i dades....també podem anar cap a la literatura per poder explicar coses.

L’hipertext es relaciona amb la literatura de moltes formes però alhora es pot considerar com un nou vehicle de coneixement. Ens porta cap el món de la cultura però des del canvi en la manera d’escriure, de llegir i fins i tot en una nova manera de participar.

Quan estava llegint sobre l’hipertext en la literatura, un món totalment nou per mi. El primer que m’ha vingut a la ment, són uns llibres que vaig llegir a l’escola on trobaves diferents itineraris i finals, però la gràcia estava en que segons quin camí escollies per fer arribaves a un final o un altre.

He de reconèixer que és quelcom de nou per a mi i una lectora que la olor del paper entre les mans em fascina....ja em podeu dir que soc una romàntica del llibre...potser si....però la imatge d’un sofà, un llibre, una tassa de té a les mans em sedueix molt i molt.....

Potser l’aventura de llegir en hipertext serà com el que cerca el tresor seguint un mapa amb només unes petites pistes per poder resoldre tot l’argument....potser però tot i això encara m’ha agrada tenir el llibre entre les meves mans. Perquè quan estic passant de pàgina, justament en aquella mil·lèsima de segon penso: “ ufff!!! Quina novel·la, a veure cap on em portes...... Ara amb l’hipertext podrem dir: “Ufff!!! Cap on jo vull anar i fer en aquesta novel·la !!!!

HIPERMÈDIA

Ja em anat veient, al llarg del curs, que cada cop estem més immersos dins una societat documental. Una societat que genera, comunica i cerca documents dins d’entorns digitals. I això ens fa reflexionar i intentar mirar d’una manera més propera les possibilitats de l’escriptura hipermèdia. Perquè aquesta el que fa, justament, és potenciar les funcions i cercar un entorn d’escriptura integrador. És en el moment actual,  quan els usuaris tenen arxius que guarden dins dels ordinadors, que es comuniquen per mitjà d’Internet i poden accedir a una gran quantitat d’informació. I tota aquesta informació es va elaborant d’una manera més complexa dins de l’hipertext, es va com fragmentant on els elements. Però ens trobem que estem dins d’un món cada cop més “multimèdia” on els elements audiovisuals són una poderosa eina.

Els documents multimèdia combinen diferents tipus d’informació dins d’un ordre determinat en el temps i l’espai. El terme “multimèdia” sorgeix de la fusió entre hipertext i multimèdia. Per tant podem dir que els sistemes d’hipermèdia són una organització d’informació textual, visual gràfica i sonora per mitjà d’uns vincles que donen associacions entre informació relacionada dins del sistema. Encara que avui en dia hipermèdia, hipertext o multimèdia s’identifiquen i es confonen uns amb els altres. És doncs una mena d’interrelació d’idees i davant de les necessitats de treball que van sorgint van apareix noves eines ofimàtiques. I nosaltres anem, intentem, seguim.....el seu pas...o no?