ESCRIURE

Des de l’arribada dels ordinadors els textos ja no son el mateix. Aquells fuls, papirs o cilindres de fang que des de fa cinc mil anys la humanitat ha estat fent servir per guardar i transmetre el seu coneixement s’han modificat. Perquè ara ja no llegim sinó que es navega, ja no es dóna un cop d’ull sinó que sembla més aviat que som con uns surfers agafant la millor ona dins el món virtual. Però quin seran els canvis que es poden donar tants “clics” dins la nostra escriptura. Perquè nosaltres hem passat a tenir una doble funció: escriptors i lectors. Podem fer els dues coses al mateix instant. Amb la lectura que hem fet de Vandendorpe hem pogut veure les diferents fases per on ha passat l’home. Primer es va ser el nostre primer pas de la oralitat cap a l’escriptura, anat cap  al text. Un text lineal on es feia més evident el pensament i l’evolució de la humanitat. Però amb l’arribada del hipertext ha estat com obrir les portes, la humanitat ha anat cap a la llibertat total per cercar informació però també per fer-se visible dins el món. Ja no és una via per uns escollits tothom pot sentir-se que formar part d’aquest nou món. Tots podem tenir la oportunitat de deixar la nostra petita empremta en aquet món virtual, encara que sigui dins d’un petit blog. 

PARAULES

En política i altres ambients, com esports, economia... es fan servir molt sovint paraules i expressions que disfressen la cruesa d’un tema. Primer voldria dir, encara que pot semblar obvi, que el pensament i el llenguatge van units. Un no s’ha entén sense l’altre. Llavors veiem que un pensament abstracte pot crear paraules amb significats molt complexes.  I això és aprofitat en certs ambients, i molt especialment en ambients polítics, per poder controlar la població. En efecte, al poder li convé tindre una població submisa. Hi ha diverses maneres de controlar la població: la coerció, com va fer el franquisme contra Catalunya. Una altra manera de controlar la població és modelar-ne el pensament, és a dir, fer que la gent tingui unes determinades idees. Efectivament, si algú aconsegueix que tothom pensi una determinada cosa, aquest algú té molt de poder. El dirigent nazi Joseph Goebbels, organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich, ho va portar a la pràctica, difonent missatges massivament per tal de conformar la consciència del poble segons els interessos de l’Estat alemany del moment. Si pensament i llenguatge estan íntimament units, una manera de condicionar el pensament pot ser conformar un determinat llenguatge. D’aquesta manera, el llenguatge pot ser una eina per a fer que els altres interpretin la realitat tal com tu vols que la interpretin. Aquesta idea és la que hi ha subjacent en la hipòtesi de Sapir-Whorf que es va desenvolupar durant la primera meitat del segle XX. La idea d’aquesta hipòtesi és que hi ha una relació entre les categories gramaticals de la llengua i com la gent que parla aquella llengua entén el món. Si volem anar un pas més endavant veiem en el llibre de G. Lakoff com s’ha arribat fins el punt de voler millora i reformar la manera com es transmet aquest llenguatge. I la finalitat de tot això és per canviar l’estructura i poder comunicar millor les idees polítiques d’un partit i alhora poder guanyar més vots al contrari. 

Tanta por tenen aquells que ens governen que els ciutadans podem pensar i decidir lliurement?

Caos o ordre!!!!!

            En un sistema caòtic tot està connectat, mitjançant la retroalimentació               positiva i negativa. (Joan Campàs)

  

 

 La teoria del Caos apareix com a ciència físic-matemàtica a començaments del segle XXI. I que vol estudiar el comportament aperiòdic i inestable en sistemes deterministes no lineals. Perquè com molt bé ens diu en J. Campàs, en un sistema caòtic tot està connectat, i ho fa d’una manera que es va autoalimentant positiva i negativament alhora. Per això quan ho apliquem a Internet ho veiem com un sistema que s’ha autoorganitza d’una manera social, dinàmic, oberta però caòtic. Sembla estar dins un caos que el que fa, justament, és ordenar-lo. El que més reflecteix tot això és la col·lectivitat. Quan estem en xarxa no estem sols estem, encara que virtualment, connectats a una col·lectivitat. I aquesta col·lectivitat que funciona d’una manera sola i autònoma fa que alhora tot  funcioni quan es treball conjuntament. En aquestes afirmacions ja es veu com a certes contraccions en sí mateix, i és això justament que to funcioni. Aquest aparent caos i desordre quan es troben donen el prou ordre i el pla perfecte establert perquè tot al final funcioni. La solitud davant la col·lectivitat, lo lineal enfront la expansió, l’ordre enfront el caos.....quina complexitat i alhora senzillesa de funcionar tot l’univers!!!!