Des de l’arribada dels ordinadors
els textos ja no son el mateix. Aquells fuls, papirs o cilindres de fang que
des de fa cinc mil anys la humanitat ha estat fent servir per guardar i
transmetre el seu coneixement s’han modificat. Perquè ara ja no llegim sinó que
es navega, ja no es dóna un cop d’ull sinó que sembla més aviat que som con uns
surfers agafant la millor ona dins el món virtual. Però quin seran els canvis
que es poden donar tants “clics” dins la nostra escriptura. Perquè nosaltres hem passat a tenir una doble funció:
escriptors i lectors. Podem fer els dues coses al mateix instant. Amb la
lectura que hem fet de Vandendorpe hem pogut veure les diferents fases per on
ha passat l’home. Primer es va ser el nostre primer pas de la oralitat cap a
l’escriptura, anat cap al text. Un text
lineal on es feia més evident el pensament i l’evolució de la humanitat. Però
amb l’arribada del hipertext ha estat com obrir les portes, la humanitat ha
anat cap a la llibertat total per cercar informació però també per fer-se
visible dins el món. Ja no és una via per uns escollits tothom pot sentir-se
que formar part d’aquest nou món. Tots podem tenir la oportunitat de deixar la
nostra petita empremta en aquet món virtual, encara que sigui dins d’un petit
blog.
Imagina't, en tan sols cinc mil anys com hem evolucionat!!! Clar, tenint en compte què són cinc mil anys dins els milenis d'historia al darrera...
ResponEliminaAra ens sembla que va tot molt ràpid, però segurament a cada generació els deu passar el mateix. El truc està en saber evolucionar al mateix ritme dels canvis per no quedar-nos al darrera. Aquesta frase final se la tinc que repetir al meu marit que no hi ha manera, ell segueix igual de feliç dins la seva linealitat
Potser no consideres que hi ha milions de persones totalment alienes a aquesta evolució i adaptació als canvis i també segueixen sent igual de feliços. No sempre pedalar i pedalar endavant et porta cap on vols...
EliminaNO Ricard, ho considero i ho tinc molt present. Cert, la meva afirmació és molt "occidental" o, molt de societat industrial.
EliminaEstic segura que "cultures" sense saber el que sabem nosaltres són igual, o molt més, feliços que nosaltres. Els seus valors són diferents i, per tant, en certa manera, és difícil marcar qui és més feliç... no ho sé ... hi pensaré ;-)
Ara fa cert temps que ens movem per la Ribera d'Ebre, un poblet petit i els seus entorns. Jo, ho reconec, no hi podria viure tot l'any, però estic segura que els seus habitants hi viuen molt més feliços i tranquils.
És veritat Diana que s'ha de saber evolucionar amb els canvis....una gran frase. I és evident Ricard que això no vol dir que siguem més felços però el món on vivm ens porta cap el no deixar de pedalar i pedalar.....
ResponEliminaCert Olga. Mira, jho fins ara pensava que estava 'evolucionant' i ara resulta que no, que el que sóc és hipertextual (jajaja)
Elimina