HIPERMÈDIA

Ja em anat veient, al llarg del curs, que cada cop estem més immersos dins una societat documental. Una societat que genera, comunica i cerca documents dins d’entorns digitals. I això ens fa reflexionar i intentar mirar d’una manera més propera les possibilitats de l’escriptura hipermèdia. Perquè aquesta el que fa, justament, és potenciar les funcions i cercar un entorn d’escriptura integrador. És en el moment actual,  quan els usuaris tenen arxius que guarden dins dels ordinadors, que es comuniquen per mitjà d’Internet i poden accedir a una gran quantitat d’informació. I tota aquesta informació es va elaborant d’una manera més complexa dins de l’hipertext, es va com fragmentant on els elements. Però ens trobem que estem dins d’un món cada cop més “multimèdia” on els elements audiovisuals són una poderosa eina.

Els documents multimèdia combinen diferents tipus d’informació dins d’un ordre determinat en el temps i l’espai. El terme “multimèdia” sorgeix de la fusió entre hipertext i multimèdia. Per tant podem dir que els sistemes d’hipermèdia són una organització d’informació textual, visual gràfica i sonora per mitjà d’uns vincles que donen associacions entre informació relacionada dins del sistema. Encara que avui en dia hipermèdia, hipertext o multimèdia s’identifiquen i es confonen uns amb els altres. És doncs una mena d’interrelació d’idees i davant de les necessitats de treball que van sorgint van apareix noves eines ofimàtiques. I nosaltres anem, intentem, seguim.....el seu pas...o no?