Agafar una lectura i de les primeres coses que veus
escrites és: “ Cuando muere un anciano en África es como si
se quemara una biblioteca”. M’ha donat molt que en pensar. En molts
llocs i no tan sols d’Àfrica, on la tradició impregna tot el seu dia a dia, fins
i tot avui en dia en ple segle XXI. Molts dels seus coneixements es passen de
generació en generació d’una forma oral, fent que la memòria del seu poble
estigui viva i alhora ajuden a fer passar el present i voler mira cap al futur.
És una connexió d’aquells persones que han passat per la vida i tenen molt a
dir amb aquells que estan començat la vida. Podem, encara avui en dia, veure i escoltar
com els més vells del poblat expliquen històries tradicionals i on podem trobar
informacions molt valuosos plenes de fets històrics i de costums ancestrals.
Podem veure com el valor de la tradició i el valor
de la memòria estan dins de la paraula evocant uns pensaments portats des de
els nostres avantpassats. Podem constatar que la base de la nostra cultura, en general,
està feta a base de la comunicació, l’aprenentatge i el diàleg. Encara que en el món més occidental estem
immersos en les noves tecnologies podríem dir que són una extensió més i on es
veu la gran necessitat de comunicació que té l’home. Però la idea, potser massa
romàntica, d’escoltar històries a la vora del foc encara em sedueix molt i em
porta records propers de la meva infantesa. Un foc, un avi i les paraules
fluint pel nostre voltant!!! Vells records que avui en dia molts infants costa
que tinguin!!!
M'ha agradat la teva frase "el valor de la tradició i el valor de la memòria està dins la paraula". I encara afegiria més: aquesta paraula és fruit d'una experiència, d'una vida viscuda i compartida. Però no és el mateix aquesta paraula transmesa oralment des del mateix protagonista que la paraula transcrita per l'escriptura. Es perden. Molts matisos, molts aspectes que sovint, si es mira des d'una altra cultura, gairebé resulten incomprensibles
ResponEliminaParaules, pensaments, tradicions... passant de generació en generació via transmissió oral.
ResponEliminaSegurament es perden coses pel camí, però, pot ser no són importants?
Vull dir que, en el fons, el que acaba passant de generació en generació és allò que realment els importa o volen que no desaparegui. Si es manté la idea/pensament/llegenda/... principal, poc importa si eren dos enlloc de tres, com anaven vestits o si va passar de nit o de dia.
Olga, molt d'acord amb tu. I, jo hi afegiria el "respecte que tenen per als avis". En aquestes cultures, els avis són un pou de saviesa a cuidar. A Occident, per a molta gent "teoricament més educada" els avis són una nosa. I, així molts nens/es es perden grans batalletes explicades per als avis.
Fa dos anys que a l'escola de les meves filles, a 1er d'ESO, fan una activitat diferent. Durant 4 mesos van a una Llar d'Avis a passar-hi les 2 hores de la tarda del dilluns i fer activitats, jocs, sortides... amb ells. Els hi encanta! Venen i et comencen a parlar de la Rosita, en Jaume o ja no recordo qui, i et comencen a explicar les seves vides o lo trapelles que són a la seva edat ...
I, els pares també n'estem molt contents de que facin aquesta activitat.