La ficció hipertextual és una nova forma d'art?

 Dins de l’art podem incloure molts recursos, però sempre hem de tenir clar, que és un vincle entre el públic i la creació. Potser fins ara ajuntar hipermèdia, i art era un tema complexa i difícil. Encara que el problema real podia ser que no hi havia la plataforma adequada per fer moltes coses. La idea ja donada de la unitat textual de l’hipertext que pot estar connectada a altre unitats i que el lector vagi escollin segons la seva decisió, necessitat o gust també es pot donar dins de l’art i la literatura. En els treballs artístics estan involucrats la cooperació amb moltes altres activitats per poder donar un bon resultat. Però el més curiós és que es pot diversificar molt dins de l’art, és a dir, podem trobar noves formes i noves expressions. Per mitjà de la dinamització i la cooperació podem trobar formats d’art molt curiós i sobretot molt participatiu. Seria com estar dins d’una xarxa d’activitats cooperatives on estan involucrades moltes persones i així contribueixen a realitzar una obra d’art però on l’autor no és un artista. Perquè ara, tothom pot ser artista. És un art totalment comunitari. Avui en dia, podem tenir obres d’art que no es tanquen mai perquè poden estar obertes a noves incorporacions present i futures. Ja hem vist com en la literatura s’ha desenvolupat escriptures, fins i tot, experimentals pròpies, per aprofitar els recursos de la hipermèdia i crear noves formes de literatura. Però en tot els formats potser el que s’ha de poder superar, en certa manera, és la nostra mateixa reticència i por de tot lo nou. Les noves formes d’art han de trobar un forat i poder tenir un cert ressò per poder-se desenvolupar. Quan diem que hi ha un art nou portat per l’hipertext implica no sols reconèixer la novetat estètica que porta implícit, sinó la possibilitat que els recursos necessaris per poder desenvolupar aquesta nova forma artística penetrin dins del gran públic i aquest els reconeixi. I estem preparats?