En
un sistema caòtic tot està connectat, mitjançant la retroalimentació positiva i
negativa. (Joan Campàs)
La teoria del Caos apareix com a ciència físic-matemàtica
a començaments del segle XXI. I que vol estudiar el comportament aperiòdic i
inestable en sistemes deterministes no lineals. Perquè com molt bé ens diu en
J. Campàs, en un sistema caòtic tot està connectat, i ho fa d’una manera que es
va autoalimentant positiva i negativament alhora. Per això quan ho apliquem a Internet
ho veiem com un sistema que s’ha autoorganitza d’una manera social, dinàmic,
oberta però caòtic. Sembla estar dins un caos que el que fa, justament, és ordenar-lo.
El que més reflecteix tot això és la col·lectivitat. Quan estem en xarxa no
estem sols estem, encara que virtualment, connectats a una col·lectivitat. I
aquesta col·lectivitat que funciona d’una manera sola i autònoma fa que alhora
tot funcioni quan es treball
conjuntament. En aquestes afirmacions ja es veu com a certes contraccions en sí
mateix, i és això justament que to funcioni. Aquest aparent caos i desordre
quan es troben donen el prou ordre i el pla perfecte establert perquè tot al
final funcioni. La solitud davant la col·lectivitat, lo lineal enfront la
expansió, l’ordre enfront el caos.....quina complexitat i alhora senzillesa de
funcionar tot l’univers!!!!
Si, a mi també m'ha fascinat la teoria del Caos, la simplicitat envers la complexitat, el caos aparent que és capaç de crear noves formes. Però fins a quin punt vivim envoltats d'aquest caos?
ResponEliminaDoncs, de moment jo segueixo en el meu caos d'organització personal-familiar-laboral i faré la lectura sobre la teoria del caos aquest cap de setmana ... Mentre, confio en la nostra connexió virtual per a mantenir-me dins d'un sistema estable :-)
ResponElimina