dimecres, 25 de març del 2015

PENSAMENT




Estem dins un nou paradigma i canvis constants però, això farà que canviem la nostra manera de pensar?

Als nostres inicis com a humanitat es va trobar la manera de comunicar-nos com a essers socials que som i la comunicació era d’una manera oral. Tot passava per aquesta oralitat. Les tradicions i els coneixements que, poc a poc, s’ha anaven construint es feien utilitzant la manifestació oral.  Mica en mica es van veure amb la necessita de recopilar tota aquesta informació. Fent-se necessària la creació d’un sistema de recopilació i comunicació més estable i permanent. Amb l’aparició de l’escriptura l’humanitat va fer un gran pas per deixar una empremta perpètua per a la posteritat. Tota la nostra cultura, com a éssers humans, està reflectida i conserva sobre aquest suport escrit.
Ara estem en un altre punt de inflexió quan apareix el suport informàtic i el món multimèdia. Aquest nou format ha fet canviar moltes coses i, fins i tot, la manera com tenim ara de pensar i recopilar la informació. Hi ha una transformació, una recodificació i han variat els mapes conceptuals que teníem fins ara. Però, això és una senyal per dir-nos  que estem canviant la nostra manera de pensar? Sincerament, crec que no és tant el canvi en la nostra manera de pensar sinó en com utilitzem i cerquem la informació que volem trobar. 

Crec que estem davant un nova adaptació però, aquest cop es fa d’una manera més natural. Fem servir com a base la manera com els nostres processos mentals de recopilació d’informació ja ho estan fent des de fa segles. El que estem canviant és la nostra manera de relacionar-nos amb els nostres pensaments. Ara tot agafa una nova forma més tridimensional i potser és més visual i fàcil d’obtenir. Són unes relacions naturals on tot està interrelacionat. Saps en quin punt comences però mai fins on pots arribar i dins  la nostra ment això és el seu hàbitat natural.

4 comentaris:

  1. Llavors, segons el que dius, hauríem d'acceptar que pensem d'una manera "caótica" o, si més no, no gaire ordenada lògicament, no? No sé si acabo d'estar d'acord. Penso que hi ha una base fixa d'ordenació i després "ens perdem" en divagacions sensorial i mentals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Bé, Ricard, jo de vegades si penso una mica caòticament (jajaja)... potser, sense voler ofendre a ningú, les dones ja som una mica així ;-)
      Vull dir, per exemple i almenys en el meu cas i d'algunes amigues que ho parlem, posar-nos al llit i anar saltant mentalment d'un pensament a altr:, què hem de fer demà per enllarçar-ho amb alguna cosa que havíem d'haver fet; que vindrà el cap de setmana per enllaçar-ho amb una conversa passada; una imatge de cop et fa recordar alguna altra cosa... i, així, poden passar els minuts...

      Elimina
  2. aiiixxxx quina ràbia se m'ha esborrat el comentari. Amb lo maco que m'havia quedat, a veure si ho recordo :-P

    Jo crec que aquesta nova tradició hipertextual uneix, en certa manera, les dues anteriors. Al igual que la tradició oral transmet un coneixement creat dins el seu propi context històric. I, al igual que la tradició en paper, el coneixement esdevé universal.
    Sobre la manera de pensar, no crec que l'estiguem canviant sinó, més aviat, adaptant-nos-hi. O, el que és pitjor, com que ja no cal recordar-ho tot, estem deixant de pensar...

    ResponElimina