En política i altres ambients,
com esports, economia... es fan servir molt sovint paraules i expressions que
disfressen la cruesa d’un tema. Primer voldria dir, encara que pot semblar
obvi, que el pensament i el llenguatge van units. Un no s’ha entén sense l’altre.
Llavors veiem que un pensament abstracte pot crear paraules amb significats
molt complexes. I això és aprofitat en certs
ambients, i molt especialment en ambients polítics, per poder controlar la població. En efecte,
al poder li convé tindre una població submisa. Hi ha diverses maneres de
controlar la població: la coerció, com va fer el franquisme contra Catalunya.
Una altra manera de controlar la població és modelar-ne el pensament, és a dir,
fer que la gent tingui unes determinades idees. Efectivament, si algú
aconsegueix que tothom pensi una determinada cosa, aquest algú té molt de
poder. El dirigent nazi Joseph Goebbels, organitzador de la màquina
propagandística del Tercer Reich, ho va portar a la pràctica, difonent
missatges massivament per tal de conformar la consciència del poble segons els
interessos de l’Estat alemany del moment. Si pensament i llenguatge estan
íntimament units, una manera de condicionar el pensament pot ser conformar un
determinat llenguatge. D’aquesta manera, el llenguatge pot ser una eina per a
fer que els altres interpretin la realitat tal com tu vols que la interpretin. Aquesta
idea és la que hi ha subjacent en la hipòtesi de Sapir-Whorf que es va
desenvolupar durant la primera meitat del segle XX. La idea d’aquesta hipòtesi
és que hi ha una relació entre les categories gramaticals de la llengua i com
la gent que parla aquella llengua entén el món. Si volem anar un pas més
endavant veiem en el llibre de G. Lakoff com s’ha arribat fins el punt de voler
millora i reformar la manera com es transmet aquest llenguatge. I la finalitat
de tot això és per canviar l’estructura i poder comunicar millor les idees polítiques
d’un partit i alhora poder guanyar més vots al contrari.
Tanta por tenen
aquells que ens governen que els ciutadans podem pensar i decidir lliurement?
El pensar i decidir et fa lliure.
ResponEliminaLliure per opinar, lliure per decidir, lliure per votar, lliure per ... moltes coses que als que manen, siguin del color o extrem que siguin, sí els hi fa molta por. Perquè si som lliures per a pensar, podrem rumiar, criticar, discernir i parlar sobre el que realment ens convé, o no.
En certa manera, aquest any electoral que tenim per endavant és una bona mostra, i pot ser divertit, tot i les complicacions que en puguin sortir.
Fins ara, a nivell estatal, o anaven al govern el PSOE o el PP. S'anaven turnant i el que estava a l'oposició esperava la rellisca de l'altre per córrer a agafar la poltrona. Enguany, però, tenen al darrera a partits com Podemos o Ciutadans bufant-els-hi al clatell i això els té descol.locats i nerviosos. Per primer cop, el ciutadà d'a peu ha decidit que alguna cosa ha de canviar, potser per a millor, potser per a pitjor, però com a mínim està pensant i decidint per si sol que vol alguna cosa més.
No sé si acabo de subscriure això de "com a mínim està pensant". Més aviat està reaccionant però sense una racionalitat sospesada darrera. Les opcions polítiques no deixen gaire marge perquè partim d'un sistema democràtic que ja no el permet. Com deia Pérez-Reverte en una entrevista, no hi haurà grans revolucions ni protestes perquè, encara, mentre es tingui quelcom a perdre, ningú es mourà excessivament de la seva posició. La por és una motivació forta, però en cal molta per veritablement fer trontollar els fonaments.
EliminaBé, potser sí que la paraula "pensant" no era la més adequada. Llavors,... "reaccionant"?! Almenys, alguna cosa fan, agradin més o menys.
EliminaLa democràcia té els seus límits i, tot i que sempre m'ha agradat molt més el sistema anglosaxó pel que fa a sistemes de votacions i altres normes, crec que aquí tenim un gran avantatge: la possibilitat de ser multipartidistes. Després de llegir el llibre de Lakoff encara m'ha quedat més clar: mentre la pugna sempre sigui entre dos partits, als USA entre conservadors i demòcrates, poca cosa hi ha a fer, no?
sobre la frase d'en Pérez-Reverte, totalment cert. Per això ens va instaurar i escampar tant el sistema hipotecari per la península. Dona una casa que perdre i ningú s'aixecarà contra tu.
EliminaAl llarg dels anys he parlat amb diferent gent, de diferents països, i la majoria no entenen aquesta falera de comprar i estar patint per si no pots pagar. Tenen clar que l'opció del lloguer és perfecte. Marxes quan vols. Clar que, aquí, ja s'encarreguen que el lloguer no sigui massa fàcil, ni que sigui a nivell fiscal o de renda